Rutes Catalunya volem donar a conèixer una de les festes més mítiques i espectaculars de Catalunya: La Patum

S’acosta una de les festes més importants a Catalunya. A Berga (el Berguedà), De Dimecres 19 de Juny a Diumenge de Corpus 23 de Juny

Tot i que molt possiblement la Patum arranca abans, els primers indicis escrits de la festa berguedana es remunten a la baixa Edat Mitjana i estan lligats a la processó de Corpus.

Amb el temps, a Berga, la festa va anar evolucionant i la participació popular la va transformar en una Festa Major de primavera: els plens, el Tabal, els Gegants, l’Àliga, la Guita, els Nans i la resta d’entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.

La vigília de Corpus, dimecres a les dotze del migdia, les campanades marquen el començament de la festa al carrer. El Tabal acompanyant els quatre gegants surt a fer la tradicional Passada convidant a tot el poble a participar en la festa. Al vespre del mateix dimecres les Maces i les Guites s’uneixen als Gegants Vells i al Tabal per fer els Salts corresponents pels carrers de la vila.

El dia de Corpus, dijous, al vespre arriba la primera Patum Completa que comença amb el salt dels Turcs i Cavallets, una dansa que representa una lluita de moros i cristians.

Més tard arriba l’hora de la Guita, una bèstia fantàstica amb un coll llarguíssim que escup foc a tort i a dret tot evolucionant per la plaça de Sant Pere al ritme del Tabal.

Els Nans Nous i els Nans Vells, les Maces, els Gegants Nous i els Gegants Vells

El ball de l’Àliga, solemne, sobri i elegant, i la seva música, considerada com la més monumental i distingida de les músiques integrants de la Patum.

Els Plens, un nom que ve de l’expressió plens de foc, són uns personatges vestits de diables i amb una màscara envoltada d’herbes que s’encén per dalt. Els Plens són l’apoteosi de la festa, una autèntica orgia de foc i fum on els diables salten al so del Tabal i es barregen amb la multitud que avança frenètica i en espiral al ritme de la música, convertint la plaça de Sant Pere en un autèntic infern. En el salt de plens, el participant deixa de ser ell mateix per passar a formar part d’un tot que avança imparable en cercle.