La Castanyada i Tot Sants - Dues festivitats unides per la tradició
31 d’octubre – LA CASTANYADA
La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes!
Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari.
Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa.
Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració.
Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
I aquesta també és la nit dels panellets
Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d’ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.
Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.
1 de novembre – TOT SANTS
Aquest dia és el que molta gent aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts.
Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el temple dedicat a Tots els Déus).
A partir d’aquell moment, cada any es va oferir una celebració en el seu honor.
Antigament aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als difunts.
Cançons de Castanyada
La Castanyera
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre balla així.
Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera
ve contenta de la muntanya
amb la cistella penjada al braç.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan clo-clo,
i al ballar sempre gira així.
El Ball de la Castanya
El Ball de la Castanya,
no sé qui el ballarà.
Si tots entrem en dansa
el foc les cremarà.
El ball de la castanya
no sé qui el ballarà.
Si quedem massa crues
tothom rondinarà.
Cançó del marrameu
Marrameu torra castanyes
A la voreta del foc
Ja n’hi peta una als morros
Ja tenim Marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.
Marrameu i Marrameua
S’emboliquen en un llençol
Feien veure que era un home
I era una fulla de col.
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.
Marrameu ja no s’enfila
Per terrats ni per balcons
Que té una gateta a casa
Que li cus tots els mitjons
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.
La recepta dels panellets
No podem deslligar la tradició dels panellets amb la festa que ens agrada tant de la Castanyada. El millor doncs, és celebrar aquesta festa amb la família i els amics, i treure les castanyes, els moniatos i una plata ben grossa plena de panellets que haurem fet nosaltres mateixos.
