La Festa de Sant Antoni a Ripollet està protagonitzada pels tres tombs, la desfilada de cavalleries i carros guarnits,

la tradicional diana del traginers, l’ofici solemne, el repartiment de coques, nomenament del traginer d’honor, la benedicció dels animals, el concert i el ball del Fanalet.

La necessitat imperiosa del transport fou el canal de comunicació primogènit més important de les primeres civilitzacions. De fet les grans rutes transhumants, la necessitat de recerca de pastures, establí una primera i abundosa malla de comunicacions, a l’entorn de la qual les manifestacions culturals de l’home són innombrables. No és fins l’època del romans quan els antics camins i les rutes naturals es transformaren en una xarxa de vies de comunicació perfectament estructurada, unes vies en les quals els veritables protagonistes eren els animals de càrrega, bàsicament els equins i els traginar amunt i avall de les mercaderies.

Tots els camins eren estrets, poc més que corriols en alguns casos, malgrat algunes disposicions oficials preveien una amplada de 25 pams, uns 5 metres, pels camins rals, els quals es reparaven esporàdicament, per exemple amb motiu d’un viatge reial o el pas d’algun exèrcit. El tragí important de mercaderies entre poblacions calia fer-lo per camins de bast o de ferradura, amb mules o rucs. El veritables protagonistes de la mobilitat d’aquest període foren els ramblers o negociants de mules, els traginers i les mateixes mules, el animals que millor s’adaptaven al transport important de mercaderies.

Els traginers i les rècues de mules donaven vida als camins. La preparació de la càrrega permetia diverses possibilitats segons les mercaderies: sàrries d’espart per a productes delicats com el vidre, argadells per a sacs, caixes de fusta per a aliments o bótes i portadores per a líquids.

Les festes dels Tres Tombs són una preservació d’una tradició, són clams a la nostàlgia, se’ns dubte, però també són un esforç per preservar costums i tradicions arrelades a la nostra col·lectivitat i que són els que en identifiquen com a poble. Traginar mercaderies, treballar la terra no han estat mai feines senzilles i els homes que han fet d’aquests oficis una manera de viure, ens han deixat la seva empremta.