Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla i canta.

Al llarg de la història, aquesta festa s’ha intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre ha seguit existint, amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.

El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l’aparença d’un animal o d’una persona, i llegeix el pregó amb el qual s’inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo. En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la Quaresma.

 

 

Alguns dels carnavals que podeu gaudir aquests dies són:

 

Sitges

El Carnaval d’aquesta ciutat del Garraf és sinònim de gresca. A més, té més de 100 anys d’història i és considerat un dels més emblemàtics del país. Es tracta d’un Carnaval que intenta imitar el principal referent, el brasiler, buscant l’espectacularitat i on les plomes són un element imprescindible.

 

Vilanova i la Geltrú

La rua de Carnestoltes es basa més en la sàtira sobre la vida sociopolítica que no pas en les disfresses llampants. Té un veritable fet diferencial: les colles de comparsers saltant pels carrers de la ciutat el diumenge, batallant a cop de caramel a la plaça de la Vila, i amb una catifa de caramel esclafat i enganxifós a tota la població.

 

Solsona

Solsona va ser la primera població de l’Estat que va recuperar el carnaval, prohibit pel franquisme, i encara ara aquesta és la festa més popular de la ciutat. Tenen molt de protagonisme els gegants bojos, té un especial protagonisme l’acte de la penjada del ruc, en què cada any es nomena un mata-rucs que fa el pregó de les festes.

 

Torelló

Potser el carnaval d’aquest poble de la Plana de Vic no és tan conegut com el de Sitges o Vilanova, però té un programa que no hi té res a envejar. Durant aquesta setmana el Rei Carnestoltes assalta el ple de l’Ajuntament i es fa amo i senyor de la població. Una de les cites més significatives és la nit de les Senyoretes i els Homenots, en què tots els homes es disfressen de dones i a l’inrevés.

 

Tarragona

El Rei Carnestoltes es fa l’amo i senyor de la ciutat i, acompanyat de la Concubina, reparteix rauxa i ganes de gresca. Ara bé, el Rei no llueix sol, perquè li toca compartir protagonisme amb altres cites inexcusables: la Rua de l’Artesania és l’acte estrella del dissabte. Però abans, al matí, toca xalar amb la Baixada del Pajaritu, una cursa d’andròmines pels carrers de la Part Alta. El diumenge és el torn de la Rua de Lluïment, que és la desfilada de les comparses més espectaculars.